Literatura.

dilluns, 15 de febrer de 2016

Aquest petit mag portava somnis i llegendes,
Interpretant els vostres somnis no veig pau, tan sols guerra
els meus versos, són els pilars que sostenen la terra,
Les meues coses són divines i les vostres em sonen a comèdia
Com en Macbeth observareu com conspiren contra el vostre rei,
des de Becquer fins García Marquez, d’Estellés a Joan Fuster.
Em fique en la pell d’eixes dones amenaçades a la ciutat,
aquelles que no son Bovary, però reben tracte de Madamme,
de eixa dona il·lusionada que només li fan mal,
que li porten un Queixot i esperava a Sandokan
Necessitem un procés, acompanyat d’una metamorfosi,
una netejada de cara, que elimine tot aquest odi,
front aquell que com Gregor pensa que és diferent,
i que només necessita estima, i el calor de la seua gent.
Els complexos, com el bullying, no tenen lloc ací,
ni els “grassos” ni els “marginats” ni molt menys els “Moby Dick”
Patim una crisi espiritual com en Ana Karenina,
no ens creiem rés, i això ens desprestigia,
pensem que tot el món ens vol enganyar,
però mira el que t’envolta: ho deuríem de canviar.
Em considere una persona oberta com Dostoievskii,
a qui no li dona por dir les coses com son,
no em preocupa gens els conflictes que puga tenir,
i com Fiódor Karamázor si cal m’enfronte als meus fills.
Recitant tots els clàssics de la literatura, fins a la Biblia,
jo se que com Thomas Mann aquesta muntanya màgica mai l’escalaria,
però aquest esperit val la pena recuperar,
aquell que ens deixà al Renaixement el gran Michel de Montaigne
La societat i la família donen girs i es degeneren,
només hi ha sorolls i fúria, com relatava William Faulkner,
persones controlades per els gels i les dones maltractades
terrorisme pareix que només és ETA, i no les dones assassinades.
Com trobe a faltar dones com Simone de Beauvoir,
amb uns ideals clars, que no es deixen discriminar,
ara predomina l’excusa de “es que és tradició”
com si tot fora normal i no pogués haver-hi evolució.
La societat cada dia més pèssima, la televisió ens manipula,
com el mateix Plató al seu llibre de la República,
Això és el que volem? Jo vull herois com Calígula.
El canvi té que aplegar, la situació és insostenible,
mare: “ jo no vull ser estudiós, jo el que vull és ser believer”
i així ens va, arrebossem ignorància, i orgullosos,
ací no busques llibres, ací només “ paella y toros “
El problema de la societat és l’ensenyament,
un mestre et pot ensenyar història, però no educació,
una educació sentimental, com ho narra Flaubert,
on no premien la memorització, i si els raonaments.
Una educació laica i apolítica com proposava Pérez Galdós,
on a l’alumne se’l deixe ser lliure i emprar l’imaginació
Una societat utòpica pensarà molta gent,
on l’única arma, i la més poderosa, siga les nostres ments.
Àlvaro Munyoz Hernández.

3 comentarios:

  1. Meravellós! Les referències i els exemples fan arribar les idees perfectament. Molt bona reflexió. ^^

    ResponElimina
  2. M'agrada moltíssim, estic dacord amb el que diu Maria, directe i tendre, sense més. Enhorabona!

    ResponElimina

Vuestros comentarios alimentan el blog, así que ¡no os cortéis!

 
JOVES LITERARIS © 2012 | Designed by Bubble Shooter, in collaboration with Reseller Hosting , Forum Jual Beli and Business Solutions